Àngels Ribé (Barcelona, 1943) pertany a una generació d'artistes que inicien la seva trajectòria a les acaballes dels anys seixanta, moment de profunds canvis polítics i socials que repercuteixen directament en la manera de concebre la pràctica artística. L'obra d'art abandona la categoria d'ens estètic autònom que havia ostentat durant la modernitat per a obrir-se a un procés de desmaterialització i socialització que propicia noves relacions amb l'espectador, la institució artística i el mercat.
L'any 1967 Àngels Ribé, asfixiada per l'ambient opressiu de la Barcelona de l'època, es trasllada a París per a estudiar Sociologia. Allà participa en els moviments del Maig del 68 i poc després comença a treballar al taller de l'escultor Piotr Kowalski. La seva vocació artística ja estava ben clara. El 1969 presenta públicament la seva primera instal·lació, Laberint: un laberint circular de plàstic groc transparent, que convertia l'espai expositiu en escenari fluït de recorreguts improvisats pels espectadors.
A la dècada dels setanta Ribé es trasllada als Estats Units (Chicago i Nova York) on entra en contacte amb una sèrie d'espais artístics alternatius que es feien ressò de l'activitat emergent del moment i aviat comença. Es consoliden llavors les essències d'una gramàtica artística que ja s'havia esbossat en l'etapa parisenca. La desenfatització de l'objecte es fa ara evident. Ribé executa performances i instal·lacions de caràcter efímer que documenta poèticament mitjançant la fotografia. El seu cos es converteix en el principal articulador d'accions extremadament meditades en les quals els elements i processos de la natura adquireixen un paper central. Ribé accedeix a la natura per dues vies: una més immediata i sensorial, lligada a les seves manifestacions físiques –Intersecció de llum, Intersecció de pluja, Intersecció d'onada, totes de 1969–, i una altra més abstracta en la qual la geometria actua com el principi vertebrador. El triangle esdevé aquí una forma fundacional primigènia que l'artista utilitza en relació amb la seva pròpia dimensió corporal, tal com pot apreciar-se als treballs de la sèrie 3 punts (realitzats entre 1970 i 1973) o a Invisible Geometry 3 (1973).
A la dècada dels vuitanta Ribé torna a Espanya i recupera l'interès pel caràcter objectual de l'obra d'art i per la seva materialització escultòrica. Treballa primer amb ferro i –a partir del 2000– amb neons que la connecten de nou amb la incorporeïtat de la llum i de l'espai.
Exposicions individuals
1969 Laberint, Centre Artistique de Verderonne, París.
1975 Two Main Subjective Points on an Objective Trajectory, 3 Mercer St. Gallery, Nova York.
1977 Can’t Go Home, C Space Gallery, Nova York.
Amagueu les nines que passen els lladres, Galeria G, Barcelona.
El viatge, primera part: «No es pot tornar», Espai Tres, Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, Sabadell.
1978 I demà encara plourà, encara que els elefants tinguin por (perquè tenen els ulls petits), Fundació Joan Miró, Barcelona.
1979 E la forma, Espai d’art b5 125, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.
Ornamentation: the Unrelated Object, C Space Gallery, Nova York.
1980 Bajo el..., Sala de Cultura de la Caja de Ahorros de Pamplona, Navarra.
1983 Escultures, Espai 10, Fundació Joan Miró, Barcelona.
1998 Àngels Ribé 1997, Espai Vau, Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona.
El terrat, Galeria Senda, Barcelona.
2003 Àngels Ribé, Espai VolArt, Fundació Vila Casas, Barcelona.
2011 En el laberint. Àngels Ribé 1969-1984, MACBA, Barcelona.
2011 Ribé, Maxphotos, Barcelona.
2012 ST, Galeria Canals, Sant Cugat del Vallès, Barcelona.
2014 Backlit, Galeria Palmadotze, Vilafranca del Penedès, Barcelona.
2018 Mon corps, mon esprit, Galeria Ana Mas Projects, L’Hospitalet, Barcelona.
Exposicions col·lectives
1972 Comunicació actual, l’Hospitalet de Llobregat.
1973 Chicago, N.A.M.E. Gallery, Chicago.
Evanston Lakeshore Arts Festival, Evanston Art Center, Chicago.
Impact video art, Impact Gallery, Lausana.
Nature into art, la Renaissance Society, Universitat de Chicago.
Nuevos comportamientos artísticos, Instituto Alemán de Madrid.
Outdoors – Indoors, Evanston Art Center, Evanston, Chicago.
1974 Performances. Events. Presentations, N.A.M.E. Gallery, Chicago.
Prospective’74. Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo.
Video Performances, Vehicule Art Gallery, Quebec.
1975 Ideas at idea warehouse, Institute for Art and Urban Resources, Nova York.
Impact Video Art, Palais des Beaux-Arts, Brussel·les.
Performance, Museum of Contemporary Art, Chicago.
1976 Art amb nous mitjans (1966-1975), Fundació Joan Miró, Barcelona.
Objecte. Primera antologia catalana de l’art i l’objecte, Fundació Joan Miró, Barcelona.
Style and process, Fine Arts Building, Nova York.
Work is the Effort Against Resistance, 112 Green St. Gallery, Nova York.
1977 A small self-portrait, Art Core Gallery, Kioto; Osaka Prefectural Gallery, Osaka; West Best Gallery, Nagoya.
Poéticas Visuais, Museu de Arte Contemporãnea da Universidade da São Paulo.
1979 100 años de cultura catalana, Ministerio de Cultura, Madrid.
Pyramidal influence: the great pyramid show, Wright State University, Dayton, Ohio; Midwest Museum of American Art, Elkhart, Indiana; Albright College, Heading, Penn.; University of Hartford Art School, Conn.; Weslwyan University, Middletown, Conn.
To the Franklin Furnace, Franklin Furnace Gallery, Nova York.
1982 Fil-sofia, Metrònom, Barcelona; Sala Parpalló, València.
1983 Fuera de formato, Centro Cultural de la Villa de Madrid, Madrid.
1984 Gabriel/Carles Pujol/Àngels Ribé, Museu Morera, Lleida.
1985 Barcelona-París-Nova York. El camí de dotze artistes catalans 1960-1980, Palau Robert, Barcelona.
1986 Passejar i mirar, Segon Congrés de la Llengua Catalana, Barcelona.
1988 L’H.aRT, Tecla Sala, l’Hospitalet de Llobregat.
1991 Work in progress (Sense títol), Galeria Alfonso Alcolea, Barcelona.
1992 Idees i actituds. Entorn de l’art conceptual a Catalunya 1964- 1980, Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona.
1993 Arthur Cravan, poeta i boxador, Palau de la Virreina, Barcelona.
Fragments. Proposta per a una col·lecció d'art actual, núm. 3. Palau de la Virreina, Barcelona.
1994 Continuïtat, Tecla Sala, l’Hospitalet de Llobregat.
Ideas and attitudes. Catalan Conceptual Art, Corner House, Manchester; John Hansard Gallery, Southampton.
La acción, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.
1995 Accions. La descodificacio de l’art, Universitat d’Estiu, Seu d’Urgell.
Cicle laterata, Casa de Cultura, Girona.
1996 L’acció contra l’acció, Palau de la Virreina, Barcelona.
Sin número. Arte de acción, Círculo de Bellas Artes, Madrid.
1997 Accions, Sala Metrònom, Barcelona.
1998 Art i acció. Entre la performance i l’objecte, 1949-1979. Performances. MACBA, Barcelona.
1999 Fora de camp. Set itineraris per l'audiovisual català dels anys 60 als 90. Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani, Metrònom, Barcelona.
Grup de Treball, MACBA, Barcelona.
2002 L'art conceptual espanyol en la Col·lecció Rafael Tous, Tecla Sala, l'Hospitalet de Llobregat.
Mediterranean Feeling (part IV), Tom Maddock Gallery, Barcelona.
2005 Desacuerdos, MACBA, Barcelona; Centro José Guerrero. Palacio de los Condes de Gabia, Arteleku, Granada.
Festival poètic de Caixaforum, Barcelona.
Picasso to Plensa: A Century of Art from Spain, The Albuquerque Museum, Albuquerque (Nuevo México); Salvador Dalí Museum, Sant Petersburg (Florida).
El arte sucede. Origen de las prácticas conceptuales en España, 1965-1980, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid; Sala de Exposiciones del Koldo Mitxelena, Sant Sebastià (2006).
2006 Naturalmente artificial: el arte español y la naturaleza, 1968-2006, Museo Esteban Vicente, Segovia.
2007 1947-2007. Barcelone, Fondation Maeght, Saint-Paul-de-Vence.
Sala Tres: 1972-1979. En la ruta de l’art alternatiu de Catalunya, Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, Museu d’Art de Sabadell, Sabadell.
MACBA al Frankfurter Kunstverein, Frankfurter Kunstverein, Frankfurt.
2008 Més enllà de l’objecte. Obres de la Col·lecció MACBA, Barcelona; Museu Morera, Lleida (2008); Fundació Palau i Fabre, Caldes d’Estrac (2008-2009); Antic Escorxador, Tortosa; Centre Cultural Casino, Manresa; Museu Empordà, Figueres; Can Comas, Pineda de Mar; Can Palauet, Mataró; Museu de Granollers, Granollers (2009).
2009 Il·luminacions. Catalunya visionària, Centre de Cultura Contemporània (CCCB), Barcelona.
2011 De la revuelta a la posmodernidad (1962-1982), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.
La persistencia de la geometría, MACBA-Fundación "la Caixa", Barcelona; Caixaforum, Madrid; MUAC, Ciudad de México.
2012 El espejo invertido: Arte de las colecciones de la Fundación “la Caixa” y del Macba, Guggenheim Bílbao, Bílbao.
Explosion! Painting as Action, Moderna Museet, Stockholm; Fundació Miró, Barcelona.
Ever Living Ornement, Micro Onde, Vélizy-Villacoubley, France.
Episodis crítics, MACBA, Barcelona.
2013 Reactfeminism #2 Akademie der Künste, Berlin.
¿Què fer? Caixaforum, Barcelona.
2014 El text: principis i sortides. Capítol I: Crònica. Narració, història i subjectivitat, Fabra i Coats. Barcelona.
Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se, Fundació Miró, Barcelona.
Variaciones sobre el jardín japonés, La Casa Encendida, Madrid; Fundación Rodríguez-Acosta, Granada.
Relat de belles coses falses. Centre d’Art Lo Pati, Amposta Tarragona; Arts Santa Mònica, Barcelona.
Manualmente. Galeria +R, Barcelona.
2015 Adventures of the Black Square: Abstract Art and Society 1915 – 2015. The Whitechapel Gallery, London.
Self-Timer Stories Museum der Moderne, Salzburg, Austria; MUSAC, León.
Creació a Catalunya 1950-1977 MNAC, Barcelona
2016 Sensitive zones Frac Lorraine, Metz, France.
Caminar sobre el gel, Bòlit, Girona; Sta Mònica, Barcelona; Can Palauet, Mataró; Can Maristany, Sant Cugat.
Col·lecció MACBA 31, MACBA, Barcelona
2017 From Barcelona to Abu Dhabi. Works from the Museum of Contemporary Art Barcelona in dialogues with the Emirates. Manarat al Saadiyat, Abu Dhabi.
Discursos críticos en el arte español, CGAC, Santiago de Compostela, La Coruña.
Entusiasme. El repte i l’obstinació en la col·lecció MACBA, Badalona; Ripollet; Vilafranca del Panadès; Martorell; Cerdanyola del Vallès; Igualada; Vilanova i la Geltrú; Sant Cugat del Vallès; Terrassa.
Punto de partida, Ana Mas Projects, San Juan, Puerto Rico.
2018 Una certa foscor Caixaforum, Barcelona.
Liberxina. Pop y nuevos comportamientos artísticos 1966-1971, MNAC, Barcelona.
Territorios que importan. Género, arte y ecología, CDAN, Huesca.
Premis i reconeixements
2002 Premi d’escultura de la Fundació Vila Casas.
2012 Premi Nacional de Cultura.